Les festes del Carnaval més famoses arreu del món

Carnaval de Oruro (Bolívia): Al llarg del Carnaval participen més de 45 conjunts folklòrics distribuïts en 18 especialitats de danses, de diferents parts de Bolívia, que realitzen les peregrinacions cap al santuari del Socavon cada dissabte de carnaval a la tradicional entrada.

És el segon Carnaval més colorit del continent, després del de Rio de Janeiro

Carnaval de Rio de Janeiro (Brasil): Les celebracions del Carnaval van ser portades a Brasil per navegants espa-nyols i portuguesos on es va barrejar la cultura afro-brasilina adquirint un caràc-ter especial i associant-lo amb desfilades i carrosses. Malgrat la inspiració catòlica, els seus orígens es remunten a un joc de tirar-se aigua una persona a una altra per purificar el cos. 

Carnaval de Venècia (Itàlia): Va sorgir entre els anys 1296-1706 quan la noblesa es disfressava per  barrejar-se amb el poble. En el segle XVIII va arribar el seu màxim esplendor. 

Les màscares són els elements principals d'aquest Carnaval

Carnaval de Barranquilla (Colòmbia): El naixement d'aquest Carnaval va ser el segle XIX. Actualment participen 500 agrupacions folklòriques. És un esdeveniment en el que s'expressen les varietats culturals i el folklore de la Costa Carib colombiana.

Carnaval de Veracruz (Mèxic) :  Durant el segle IX es celebrava com una festa de màscares i això va evolucionar fins el Carnaval actual. El segle XX el carnaval va ser organitzat per un comitè de ciutadans voluntaris. És considerat com El Més Alegre del Món. Els carrers s'omplen de colors, música i ambient festiu. El prmet fet és la crema del Mal Humor.

Orígens del Carnaval

El carnaval és, molt possiblement, la festa pagana que més persones celebren i gaudeixen a tot el planeta.

Fa 5000 anys els romans i els grecs ja celebraven festes semblants en honor als seus déus. Per tant, es creu que el Carnaval és una continuïtat d’aquestes celebracions.  

Arran de l’expansió del cristianisme va ser quan més auge va prendre i la festa va adquirir el nom de Carnaval, tenint com a motiu principal el fet d’acomiadar-se de menjar carn i de portar una vida llicenciosa durant el temps de quaresma.

Eren tres dies de celebració en els quals gairebé tot estava permès. D'aquí un dels motius d'anar disfressat, tapar-se la cara i salvaguardar l'anonimal. Avui dia, aquesta celebració s'ha allargat una setmana, començant en la majoria de llocs el Dijous Gras.